Els albergs obren una altra bretxa en la polèmica dels pisos turístics

Els hotels juvenils creixen sense parar sota el paraigua del Consell Comarcal del Barcelonès

Els veïns d'una finca de Balmes s'oposen a l'obertura d'un local de 120 llits a l'edifici

CARLES COLS 

Els albergs juvenils amenacen d'obrir una altra bretxa, si és que ja no ho han fet, en tota aquesta bronca ciutadana que enfronta defensors i detractors dels apartaments turístics (els primers solen ser els amos, els segons, els veïns de la finca). Els residents del número 58 del carrer de Balmes estan atemorits davant el que creuen que els cau a sobre. Als baixos i al primer pis de la finca s'estan portant a terme unes obres per obrir-hi abans de l'estiu que ve un alberg juvenil amb 120 llits. «Si un pis turístic ja pot ser font de sorolls i molèsties, imagini's un alberg de 120 places amb ofertes de set euros per nit». Ginesa Pérez coordina l'oposició a l'alberg en aquest immoble. A dos carrers, al número 64 de la Rambla de Catalunya, hi ha un altre alberg. Art City, es diu. Els veïns diuen que estan farts del soroll, els preservatius que apareixen als llocs més insospitats, l'olor de marihuana que puja per la galeria, les bicis tirades al mig del vestíbul, el borratxo que s'equivoca de pis i intenta obrir la porta d'un veí de matinada... En aquest alberg només hi ha 19 llits. Marta Rodríguez, veïna, no vol ni imaginar-se què passaria si en fossin 120.

Barcelona va imposar numerus clausus el 2010 als apartaments turístics a Ciutat Vella i el maig del 2014 va estendre la mesura a la resta de barris en què la proliferació d'aquest tipus de negoci amenaçava de pertorbar la convivència. Va ser una decisió del govern municipal. Però aviat n'hi va haver que van descobrir la gran paradoxa administrativa: la concessió d'una llicència per obrir un alberg juvenil no és una competència de l'Ajuntament de Barcelona, sinó del Consell Comarcal del Barcelonès. Les xifres ho diuen tot. L'agost del 2013 (començava llavors la febre dels albergs com a alternativa a la inversió en pisos turístics) hi havia a Barcelona 64 residències d'aquestes característiques, que sumaven un total de 6.313 places. Dos anys després en són 101 (sense comptar les que estan en obres, com la de Balmes), i els llits, 8.418.

D'albergs n'hi ha que semblen hotels, que ocupen finques completes. N'hi ha també (i per aquí ha començat la polèmica) que ocupen només una part d'una finca. La comparteixen amb els veïns. ¿Quants n'hi ha d'aquest perfil? La font per a una informació d'aquest tipus és, és clar, el mateix Consell Comarcal del Barcelonès. En matèria de celeritat recorda molt la mascota de Mafalda, la tortuga Burocracia. L'eclosió dels albergs com a alternativa d'inversió als apartaments turístics sembla que ha agafat aquesta Administració gairebé sense recursos humans. Han sigut més àgils els empresaris del sector.

UNA DRECERA INSÒLITA / Javier Velat, per exemple, és qui té en peu de guerra els veïns del número 58 del carrer de Balmes. Ell assegura que el temor és injustificat. Aquest serà el tercer alberg d'aquestes característiques que obre a la ciutat. Els publicita com a Hostel Box, i el que ofereix preus molt econòmics són lliteres inspirades en els coneguts otels càpsula del Japó. Reconeix que és una estranya anomalia que a Barcelona la concessió de a llicència d'albergs no depengui de l'ajuntament. Admet que fa tres anys va veure en això una drecera que, encara que insòlita, és legal. La perspectiva dels veïns de la finca és una altra. Donen per fet que l'oferta de 120 llits a preus molt econòmics portarà problemes de convivència a la finca i, n paral·lel, agreujarà el deteriorament del barri. «Aquí no hi a ni biblioteques ni gimnasos públics. El teixit comercial de barri s'ha deteriorat. Tenim cinc supermercats oberts les 24 hores del dia en un radi de 150 metres que fan l'agost amb la venda de begudes alcohòliques», explica Pérez en nom dels seus veïns.

La convivència, en resum, perilla no només pels apartaments turístics. A la finca del 64 de Rambla de Catalunya, entre el propietari de l'alberg i els veïns la relació ja ha arribat a la cota de les denúncies mútues. La tortuga de Mafalda calla